General i germà de Salmanassar V, acabà la conquesta de Samaria (721) i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel. Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut. Sotmeté Síria i Palestina (tret del regne de Judà), prengué Hamat (actual Ḥamà), baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia (720), annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre. A Anatòlia, derrotà (714) una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal (regne que convertí en província) i s’annexà la majoria dels estats neohitites de Cilícia (Gurgum, Kummuḫ o Commagene, Melid o Malatya). El 710 reconquerí Babilònia (s’havia independitzat el 722 sota l’arameu Merodak II amb l’ajut de l’elamita Ḫubannugas) i sotmeté les tribus aramees que hi habitaven. Féu de Khorsābād la capital d’Assíria.