Com a professor (Mysore, 1918-21; Calcuta, 1921-31 i 1937-41; Oxford 1936-52) es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident. Conseller de l’ONU i de la UNESCO (1931-39), ambaixador a la Unió Soviètica (1949-52), vicepresident de l’Índia (1951-62) i president (1962-67), lluità per l’abolició de les castes. Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore (1918), An Idealist Wiew of Life (1932), Religion and Society (1947), etc.
Sarvepalli Radhakrishnan (a l'esquerra) saludat pel secretari general de l'ONU U Thant ( 10 de juny de 1963)
© UN Photo/MH
Polític i filòsof indi.