El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció; al voltant se'n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els s. XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels s. XVII i XVIII. Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats. Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com succeí a València i a Barcelona. En aquesta ciutat l’ofici rebé els seus primers privilegis de Pere III el 1337 i el 1385. Durant el primer terç del s. XV tingué lloc l’escissió dels fadrins, la qual fou confirmada el 1561 i el 1681. Nous i importants privilegis foren assolits els anys 1510, 1537 i 1599; durant el s. XVII l’ofici es regí per diferents ordinacions municipals. Al s. XVIII tingué lloc la reincorporació dels pellers (1762); noves ordinacions foren redactades els anys 1788, 1807 i 1835. El gremi fou dels que prolongaren la seva existència corporativa després de perdre (1834/36) la situació de privilegi. A València el gremi s’organitzà al s. XIV (privilegis del 1329 i del 1392); rebé noves ordinacions el 1444 i el 1626. Durant el s. XVI se separaren els oficis subalterns, que foren reincorporats durant el XVII: giponers (1604), calceters (1668) i àdhuc els boneters (1678), però no els pellers. Els fadrins refermaren llur autonomia envers els mestres en 1741-51. El gremi de mestres obtingué noves ordinacions els anys 1743, 1756 i 1777. A Palma l’organització de l’ofici tingué lloc durant els s. XIV (1312) i XV (1428, 1437); al s. XVI es produí la separació dels calceters, i més endavant, dels sastres de les viles, els quals formaven llur gremi propi, com a Felanitx (1681). La corporació de Palma adoptà criteris discriminadors envers els xuetes el 1707. Fora de les grans ciutats existia un gremi únic de sastres, calceters i pellers, com a Perpinyà (s. XIV). Al Principat es produí la formació de gremis d’aquesta mena durant els s. XVII i XVIII: a Manresa el 1597 (i separació dels fadrins el 1617), a Mataró el 1602 (noves ordinacions el 1732 i el 1790), a Lleida el 1629 (i en 1693/96), a Tortosa el 1693, a Vic el 1752, a Reus i a Tarragona el 1773, a Olot, Banyoles, la Bisbal, etc. En viles menys desenvolupades els sastres estaven units amb altres oficis: a Girona amb els pellissers (1388), a Granollers (1585), Vilafranca (1599) i Igualada (s. XVII) amb els de confecció i merceria en general; a Igualada fins i tot s’uniren amb els sabaters l’any 1748. Encara podien trobar-se els sastres dins confraries indiferenciades de menestrals, com a Sant Celoni (1586) i a Pineda (1796). Al País Valencià es formà el 1561 el gremi d’Alcoi, prenent per model el de la ciutat de València. Durant el s. XVIII foren concedides ordinacions a diversos gremis de sastres, calceters i robavellaires: Xàtiva (1736), Alzira i Alacant (1737), Morella (1739), Oriola (1743), Castelló (1744), Elx (1745), Ontinyent (1747), Algemesí (1754) i Gandia (1777).
m
Oficis manuals