El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció; al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII. Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats. Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com succeí a València i a Barcelona.
En aquesta ciutat l’ofici rebé els seus primers privilegis de Pere III el 1337 i el 1385. Durant el primer terç del segle XV tingué lloc l’escissió dels fadrins, la qual fou confirmada el 1561 i el 1681. Nous i importants privilegis foren assolits els anys 1510, 1537 i 1599; durant el segle XVII l’ofici es regí per diferents ordinacions municipals. Al segle XVIII tingué lloc la reincorporació dels pellers (1762); noves ordinacions foren redactades els anys 1788, 1807 i 1835. El gremi fou dels que prolongaren la seva existència corporativa després de perdre (1834/36) la situació de privilegi.
A València el gremi s’organitzà al segle XIV (privilegis del 1329 i del 1392); rebé noves ordinacions el 1444 i el 1626. Durant el segle XVI se separaren els oficis subalterns, que foren reincorporats durant el XVII: giponers (1604), calceters (1668) i àdhuc els boneters (1678), però no els pellers. Els fadrins refermaren llur autonomia envers els mestres en 1741-51. El gremi de mestres obtingué noves ordinacions els anys 1743, 1756 i 1777.
A Palma l’organització de l’ofici tingué lloc durant els segles XIV (1312) i XV (1428, 1437); al segle XVI es produí la separació dels calceters, i més endavant, dels sastres de les viles, els quals formaven llur gremi propi, com a Felanitx (1681). La corporació de Palma adoptà criteris discriminadors envers els xuetes el 1707.
Fora de les grans ciutats existia un gremi únic de sastres, calceters i pellers, com a Perpinyà (segle XIV). Al Principat es produí la formació de gremis d’aquesta mena durant els segles XVII i XVIII: a Manresa el 1597 (i separació dels fadrins el 1617), a Mataró el 1602 (noves ordinacions el 1732 i el 1790), a Lleida el 1629 (i en 1693/96), a Tortosa el 1693, a Vic el 1752, a Reus i a Tarragona el 1773, a Olot, Banyoles, la Bisbal, etc. En viles menys desenvolupades els sastres estaven units amb altres oficis: a Girona amb els pellissers (1388), a Granollers (1585), Vilafranca (1599) i Igualada (segle XVII) amb els de confecció i merceria en general; a Igualada fins i tot s’uniren amb els sabaters l’any 1748. Encara podien trobar-se els sastres dins confraries indiferenciades de menestrals, com a Sant Celoni (1586) i a Pineda (1796). Al País Valencià es formà el 1561 el gremi d’Alcoi, prenent per model el de la ciutat de València. Durant el segle XVIII foren concedides ordinacions a diversos gremis de sastres, calceters i robavellaires: Xàtiva (1736), Alzira i Alacant (1737), Morella (1739), Oriola (1743), Castelló (1744), Elx (1745), Ontinyent (1747), Algemesí (1754) i Gandia (1777).
Al final del segle XVIII encara no es pot documentar el mot sastressa. El gremi de sastres demanà que es retirés la cèdula signada el 1784 per Carles III que permetia a les dones no tan sols treballar sinó tenir taller i botiga propis, en considerar que l’ordenança feia perillar l’hegemonia dels homes en l’àmbit de la confecció de vestits.