Satiricó

Títol, de sufix grec i d’arrel llatina, que hom dóna a un report d’aventures escrit per Petroni dins el to realista dels satírics romans.

Els noms dels seus personatges són grecs: un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp; però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional. Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca (d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga), bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novel·la d’amor hel·lenística. S'hi destaquen dos episodis: el conte de la vídua d’Efes, contrapartida dels amors èpics, i el cèlebre sopar de Trimalció, un afranquit sirià vanitós, insuperable tipus del nou-ric. Entre els seus trets característics cal esmentar l’exactitud en les descripcions i en l’anàlisi de la vida quotidiana, el realisme en els diàlegs impregnats de proverbis i de lèxic vulgar o d’argot, l’estil directe i al mateix temps poètic, en prosa i en vers, amb citacions burlesques de Virgili i imitacions de Lucà. Hom pot considerar aquesta obra barroca com l’espill de la corrupció, de l’agudesa i de la cultura que impregnaren la societat de l’època de Neró.