De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre (saturnals). El seu culte no tingué gaire difusió (exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal) fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol T.Larci el 498 aC. Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos. A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un planeta homònim i amb el sol nocturn (com hom pot veure a l’ara dels déus solars, als Musei Capitolini de Roma, on apareix amb la testa coberta i amb la falç, el seu atribut). Hom li retia sacrificis amb el cap descobert i coronat.
Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Antiga divinitat llatina.