Format al Sícoris Club de Lleida, s’inicià en el piragüisme impulsat pel seu pare, Manel Craviotto. Aconseguí la medalla d’or en la prova de 500 m en K-1 i K-2 en el Campionat d’Europa sub-23 (2004). Debutà en categoria sènior el 2003 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de clubs. Guanyà la medalla d’or en K-2 a les proves de 200, 500 i 1.000 m del Campionat d’Espanya (2005) i novament l’or en 200 m (2006). Des del 2007 feu parella amb Carlos Pérez en les proves de K-2. Guanyà la medalla d’or en la prova de 500 m en K-2 en els Jocs Olímpics de Pequín (2008), la de plata en els 200 m en K-1 als de Londres (2012) i la d’or en els 200 m en K-2, amb Cristian Toro, la de bronze en els 200 m en K1 en els de Rio de Janeiro (2016) i la de plata en els 500 m en K4 als de Tòquio (2020, celebrats el 2021).
En Campionats del Món, guanyà la medalla d’or en 4 × 200 m relleus en K-1 (2009, 2010, 2011), i també aconseguí la de plata en la prova de 200 m en K-2 (2009, 2010, 2018) i 500 m en K4 (2018, 2019) i la de bronze en els 200 m en K1 (2013, 2014). Als Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or (2009, 2018) i de plata (2010), en 200 m en K-2 en, i la medalla d’or (2018) i de plata (2008, 2010), en 500 m en K-2.
El 2010 fitxà pel Club Deportivo Canal de Madrid. Amb la selecció catalana guanyà el Campionat d’Espanya de 500 m en K-2 (2004) i 500 m en K-1 (2007), i la medalla de plata en 500 m en K-2 (2006) i 1.000 m en K-2 (2008). El 2016 fou escollit millor esportista de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya.