El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor (obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa); tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació; un bany calent i una dutxa freda (o la immersió en neu o aigua) clouen el cicle de la sauna. Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell (en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants), sinó sobretot com a complement esportiu o dietètic (cura d’aprimament).
f