Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319). Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta (1323) i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca (1324). Li foren reconegudes pel rei (1325) les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc. Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura. Havia fundat també el monestir de clarisses de Xàtiva.