saviesa

f

Religió

Filosofia

Àmbit superior de la realitat, sovint hipostasiat i àdhuc personificat, corresponent al que hom pot anomenar raó o logos del cosmos, ànima del món o àdhuc esperit (és a dir: l’element misteriós que intervé, tot donant-li sentit, en la creació de l’univers per Déu).

En aquesta darrera línia la tradició cristiana ha identificat la saviesa veterotestamentària tant amb l’Esperit Sant com, sobretot, amb el mateix Verb o Fill de Déu (Logos). En l’especulació sobre la saviesa en connexió amb Déu la teologia russa moderna ha obert noves perspectives (sofiologia), no sense polèmiques.