Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia (1780-91). El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per P.Tamburini, fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat (1786). Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir (1791). La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode (jansenisme). Durant la reacció antifrancesa fou empresonat (1799) i confinat a Rignano, prop de Florència (1801). Són interessants les seves memòries, publicades el 1865.