De família molt humil, abans de començar a actuar en petits papers secundaris d’obres teatrals treballà en ocupacions diverses, i fou també un notable futbolista. Després d’actuar en telefilms diversos, la seva primera pel·lícula important fou Another Time, Another Place (1958), de L. Allen.
Fou, però, el paper de l’agent James Bond en Dr. No (1961), de T. Young, que el projectà a la fama internacional, èxit que el portà a interpretar aquest personatge en un seguit de pel·lícules, entre d’altres, From Russia with Love (1963) i Thunderball (1965), del mateix Young; Goldfinger (1964), de G. Hamilton; Never Say Never Again (1983), d’I. Kershner, etc. Fora d’aquest personatge, mostrà la seva versatilitat en una gran diversitat de papers, bé que amb preferència vinculats a arguments d’acció. Obtingué reconeixement, entre d’altres, amb els films Marnie (1964), d’A. Hitchcock; Zardoz (1973), de J. Boorman; Murder on the Orient Express (1974), de S. Lumet; The Wind and the Lion (1975), de J. Milius; The Man Who Would Be King (1975), de J. Huston; Robin and Marian (1976), de R. Lester; The Name of the Rose (1986), de J-J. Annaud, pel qual obtingué un premi BAFTA; The Untouchables (1987, Oscar al millor actor secundari el 1988), de B. de Palma; Indiana Jones and the Last Crusade (1989), de S. Spielberg; The Hunt for Red October (1990), de J. McTiernan; The Russia House (1990), de F. Schepisi; Medicine Man (1992), de J. McTiernan; A Good Man in Africa (1994), de B. Beresford; First Knight (1995), de J. Zucker; Just Cause (1995), d’A. Glimcher; The Rock (1996), de M. Bay; The Avengers (1998), de J.S. Chechik; Playing by Heart (1998), de W. Carroll; Entrapment (1999), de J. Amiel; Finding Forrester (2000), de G. Van Sant, i The League of Extraordinary Gentlemen (2003), de S. Norrington, el seu darrer film, entre d’altres.
El 2000 li fou concedit el títol de sir. La seva trajectòria fou reconeguda amb el premi Cecil B. de Mille dels Globus d’Or (1996), el premi BAFTA honorífic (1998) i el premi especial a l’aportació cinematogràfica del Festival de Karlovy Vary (2002). L’any 2008 publicà l’autobiografia Being a Scot. Destacà també per pronunciar-se obertament per la independència del seu país i per ser un actiu membre del Partit Nacional Escocès.