Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics. Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà. Ministre d’afers estrangers (1948-51), d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals (en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO). Un dels fundadors d’Amnistia Internacional, en fou president (1961-74). El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau. Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat (1981).