Sebastià Estradé i Rodoreda

(Sallent, Bages, 14 de març de 1923 — Manresa, Bages, 13 d'abril de 2016)

Advocat i escriptor.

Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica. Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol (El derecho ante la conquista del espacio,1964). Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions —Una guerra civil (1961), El planeta que podía ser santo (1967), El planeta que no quiso morir (1967), Formas diferentes (1972), Una ciudad en el infierno (1973), El planeta Siva (1982), Navidad en la luna (1982), Con buena educación (2003) i De tants colors (2006)—; novel·la juvenil —Alarma en... (1965, 5 volums), Més enllà no hi ha fronteres (1966), Més enllà del misteri (1970), Es pronto para vivir (1971), Genestel (1971), Reto al espacio (1973), Un conejo en la luna (1982), Climber (1987), El retorno de Climber (1988), A l’espai no hi volem guerra (1993) i Quan tornis, porta una mica de pluja (1996)—, i també llibres científics i de divulgació —De la terra a l’infinit (1966), Astronáutica (1969) i Estimeu el vostre entorn (1982, premi Serra d’Or Juvenil 1984)—. Ha col·laborat en la premsa escrita i la televisió (Amigos del espacio, 1968-70, a Televisió Espanyola). En 1992-96 fou president de la secció de dret aeronàutic i de l’espai del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Els darrers anys de la seva vida protagonitzà múltiples processos judicials contra l’empresa Iberpotash amb l’objectiu d’eliminar el runam salí del Cogulló de Sallent, que l’empresa minera no volia assumir. El 2013 denuncià l’Estat espanyol davant de la Unió Europea en considerar que la Generalitat no exigia a Iberpotash que complís amb els seus compromisos mediambientals. Amb aquesta denúncia aconseguí l’obertura d’un procediment d’infracció a l’Estat per contaminació a les mines de sal de Sallent i, al juliol del 2014, el Tribunal Suprem donà la raó a Estradé en una sentència sense possibilitat de recurs.