Sebastià Junyer i Vidal

(Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1878 — Barcelona, 1966)

Pintor i col·leccionista.

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona. Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898. Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats. Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima col·lecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903. Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín. Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en els quals participà alhora d’un colorisme vibrant i d’una certa ingenuïtat. Exposà novament a Barcelona, el 1904 i l’any següent, invitat ara per l’Associació de Pintors i Escultors Catalans. Poc afeccionat a exposar, se centrà més tard en temes de Vallcarca, barri barceloní on residí. Reuní una important col·lecció d’art antic i modern —avui dispersa— amb el seu germà Carles Junyer i Vidal (Castelló d’Empúries 1881 — Barcelona 1962), lúcid crític d’art i de teatre a El Liberal i autor d’una biografia encara bàsica d’Antoni Caba (1947).