Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid. Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid. Col·laborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística (llatina i romànica) i d’epigrafia. D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo (1971), Interpretación de los modos del verbo catalán (1972), Inscripciones romanas de Barcelona (1973), Estudis estructurals del català (1975), El préstamo fonológico (1976), Diátesis múltiple de la serie en -dor(a) (1980), Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval (1982), etc.