Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al col·legi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant. A Palma regentà una càtedra de filosofia al col·legi de Monti-sion; foren populars les seves Theses de universa philosophia (1766) i, especialment, les seves tesis marianes (1764), que originaren violentes polèmiques. El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio... El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l'Apología de Sócrates, inèdita. També escriví De rebus balearicis, que s’ha perdut.