Biografia
Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila. Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897. Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa. Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903.
Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú (1902-08) en una classe de primària. A Olot (1908-11) impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat. Residí (1911-17) a Cuba ensenyant assignatures de comerç. Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la resta de la seva vida, excepte el període de la Guerra Civil (1936-1939), que el sorprengué de vacances a Castellar del Vallès i es refugià a Barcelona per a més seguretat.
Visqué en un terrat, passà fam i es veié obligat a buscar l’aliment entre les escombraries del carrer, fins que altres escolapis, en assabentar-se’n, l’ajudaren, i el doctor Bosch i Gimpera li buscà una feina al Pallars, on pogué viure més tranquil fins que, havent passat l’exèrcit de Franco, la tardor del 1938 tornà a Balaguer molt malalt i allí acabà la seva vida.
Els anys d’estada a Olot es dedicà a l’esperanto i l’introduí a la població. Assistí al 5è Congrés Internacional d’esperantistes celebrat a Barcelona i al juliol del 1911 al II Congrés d’Esperantistes catalans celebrat a Tarragona. En aquests congressos presentà la traducció a l’esperanto d’alguna composició. El congrés d’esperantistes celebrat a Olot els dies 12-14 d’octubre de 1984 el recordà com l’introductor i propagador d’aquesta llengua entre els olotins. Quan el 1917 s’incorporà a la comunitat de Balaguer ja tenia una salut delicada i els metges li recomanaren passejades pel camp. Aprofità aquestes sortides per descobrir restes prehistòriques. Es documentà i visità el Museu d’Arqueologia de Barcelona. De manera sistemàtica i amb col·laboradors ho féu a partir del 1930 i fins al 1936. L’estació més estudiada fou la de Mormur, però en total en recorregué una seixantena. El mateix doctor Bosch i Gimpera visità el 25 de febrer de 1931 les excavacions.
Obres
- "De prehistòria. Les noves estacions”. Memòria del Centre Excursionista Balaguerí, Any IV, núm. 5 (Balaguer, desembre del 1933), pàg. 19-22.
- "El poblat prehistòric de Mor-Mur”. Memòria del Centre Excursionista Balaguerí. Curs 1930-31 (Balaguer, juliol del 1931), pàg. 4-13.
- "Les noves estacions prehistòriques”. Memòria del Centre Excursionista Balaguerí, Any II, núm. 3 (Balaguer, juliol-desembre del 1931), pàg. 13-15.
Bibliografia
- Ferrer i Jané, Joan; Garcés i Estalló, Ignasi; González, Joan Ramon; Principal i Ponce, Jordi; Rodríguez, Josep Ignasi. “Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida): troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 27 (Castelló 2009) [sobre el pare Pubill, pàg. 112].
- Florensa, Joan (1999). Tres-cents anys de l’Escola Pia de Balaguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. “Scripta et Documenta”, 58 [segons índex].
- Notícies sobre les excavacions arqueològiques del pare Pubill en Pla i Muntanya (Balaguer, 20 de desembre de 1930), núm. 145; pàg. 6; (9 de febrer de 1931), núm. 149, pàg. 8; (suplement del 15 de febrer de 1931), núm. 147, pàg. 2; (23 de febrer de 1931), núm. 150, pàg. 5; (20 de maig de 1931), núm. 156, pàg. 5; (22 de juny de 1931), núm. 158, pàg. 5; (14 de setembre de 1931), núm. 164, pàg. 9; (suplement del 5 d’octubre de 1931), núm. 163, pàg. 1. Vilà i Palà, Claudi (1974). Escuelas Pías de Olot. Salamanca, pàg. 284.