Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona. El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància. El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà. Publicà Tratado de obstetricia, de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología, a més de moltes altres obres professionals. Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia. Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina. Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la Revista Española de Obstetricia y Ginecología.