Sebastià Sánchez i Juan

Sebastià Sánchez-Juan
David Cristià (pseud.)
Abel Iniesta (pseud.)
(Barcelona, 10 de novembre de 1904 — Barcelona, 2 d’octubre de 1974)

Poeta.

Signava Sebastià Sánchez-Juan. De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excel·lent corrector de català. Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit. Amb el pseudònim de David Cristià, publicà un contundent Segon manifest futurista català (contra l’extensió del tifisme en la literatura). El seu primer llibre, Fluid (1924), és d’una avantguarda experimental i primerenca. És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, col·laborà a L’Amic de les Arts i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo. Convertit al catolicisme, evolucionà cap a una poesia més formalista, interioritzada i popular: Constel·lacions (1927), Elegies (1928) i Cua de gall (1929), on l’amor esdevé una lluminosa platònica i el suburbi una idealització lluminosa. A Divagacions (1929) recull, sense gaire èxit, ressons surrealistes. Amb Cançons i poemes (1931) i Poemes de promès (1933) fa una aproximació a un postsimbolisme menys radical. Acabada la guerra civil de 1936-39, publicà Prismes (1939), antologia de llibres anteriors, que pogué vendre’s a causa de l’afinitat de l’autor amb el bàndol vencedor, cosa que li permeté també exercir com a funcionari de censura. Llavors publicà un llibre d’exaltació franquista, Régimen (1940), i obres simbolistes com Blanco y rosicler (1946), Sonetos (1949) i Claror (1952), una síntesi de les tendències del seu món estètic. Els darrers reculls —Principat del temps (1961), Somnis i èxtasis (1967), Seny d’amor (1969) i Escaiences (1974)— reprenen antics motius, sobretot la infantesa i l’amistat. També publicà Miralls (1955), versions de lírica europea, i Antología poética del Barrio Chino (1949), sota el pseudònim d’Abel Iniesta. El 2004 es reedità la seva Poesia completa en dos volums.