Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina. Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on col·laborà en la creació d’El Correo Catalán i fundà Lo Borinot, setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals (1877-81). Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs, Lo cataplasma, Ball d’etiqueta, La sorpresa i Pa modern, i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu (premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895), que escriví per a vetllades, festes diverses i felicitacions, sovint de tema religiós, anticientífic i fortament ideologitzat. Alguns dels seus poemes foren recollits a Lectura Popular (1921).