Sebastià Serrano i Farrera

(Bellvís, Pla d'Urgell, 8 de juliol de 1944)

Sebastià Serrano i Farrera

© Fototeca.cat

Lingüista.

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica. És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat. El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol.

Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática (1975), Lógica, lingüística y matemáticas (1977), Literatura i teoria del coneixement (1978), Lingüística i qüestió nacional (1979, premi Joan Fuster d’assaig 1978) i Signes, llengua i cultura (1980, premi Xarxa d’assaig 1979), llibre que assolí un ampli ressò, Comunicació, societat i llenguatge (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l’empresa (1999), primer volum d’un ambiciós projecte per a establir les bases d’una teoria general de la comunicació, El regal de la comunicació (2003), L’instint de la seducció (2005), La festa dels sentits (2009), De l’amor, la mentida i la persuasió (2012) i El regal de la lectura (2022).

Ha publicat també les novel·les La paradoxa (1985), descripció del comportament de les paradoxes a la vida quotidiana, i Elogi de la passió pura (1990, premi Ramon Llull). L’any 2003 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.