Contra la interpretació més corrent en el Renaixement, intentà de conciliar Plató amb Aristòtil tot relacionant la idea del primer amb la forma substancial del segon. Menéndez y Pelayo donà el nom d'ontopsicologisme a la seva doctrina. Cal destacar-ne l’obra De naturae philosophia seu de Platonis et Aristotelis consensione libri V (1554).