Sebastião José de Carvalho e Melo

marquès de Pombal
(Lisboa, 13 de maig de 1699 — Pombal, Beira, 8 de maig de 1782)

Sebastiao José de Carvalho e Melo

© Fototeca.cat

Polític portuguès, comte d’Oeiras (1759) i marquès de Pombal (1769).

Havia estat ambaixador a Londres (1738-43) i a Viena (1745). A l’accessió al tron de Josep I (1750) fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de pal·liar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme il·lustrat. Fomentà l’agricultura i la indústria (cristall, seda) i impulsà el comerç: creà diverses companyies (la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i Maranhão i de Pernambuco i Paraíba per al comerç amb el Brasil, la de pesca d’Algarve). Abolí l’esclavatge al Brasil. Reformà la Universitat de Coïmbra, impulsà l’ensenyament, controlà la censura i la inquisició, reorganitzà l’exèrcit i l’administració. Castigà durament alguns membres de l’alta noblesa, acusats de complicitat, en un atemptat contra el rei (1758), i expulsà (1759) els jesuïtes de Portugal i de les colònies. L’arbitrarietat dels seus mètodes li havia creat molts enemics: a la mort de Josep I (1777), fou acusat d’abús de poder i trobat culpable. Obligat (1781) a exiliar-se de la cort, es retirà a Pombal.