secretari
| secretària

f
m
Història

Funcionari reial encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III (1344). Hom l’anomenà escrivà secretari. Solien ésser dos; generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern. Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets. Participaven en les sessions del consell reial. Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei. Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres. Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents de l’administració de la justícia. Alguns d’ells, com Joan de Coloma, adquiriren una importància excepcional.