Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès. El fang vermell o bru, compost per partícules de dimensions argiloses (fang de globigerines és format sobretot per tests de foraminífers planctònics, especialment del gènere Globigerina, acompanyats per tests de radiolaris, coccòlits, frústuls de diatomees i alguns pteròpodes. Els components inorgànics són menys importants, mentre que els carbonats no assoleixen el 30%. El fang de radiolaris es caracteritza per un contingut superior al 50% d’exoesquelets silícics de radiolaris, i els components inorgànics són similars als del fang de globigerines. El fang de diatomees es caracteritza també pel fet de tenir un 50% o més de frústuls silícics de diatomees, mentre que els components inorgànics, de dimensions llimoses, no ultrapassen el 20%. El fang de pteròpodes és format per closques o exoesquelets d’aragonit de mol·luscs de la família dels pteròpodes, associats amb foraminífers. El component inorgànic és igualment el fang vermell dels casos precedents. Aquest fang calcari es diposita a unes profunditats moderades, compreses entre 1 500 i 3 000 m, a causa de la dissolució dels components carbonatats. En els grans fons marins es dipositen minerals antigènics, com per exemple la filipsita, però els més coneguts són els nòduls de manganès, o nòduls polimetàl·lics, que hom pretén d’explotar per tal d’obtenir-ne manganès, ferro, silici, alumini, sodi, calci, magnesi, cobalt, níquel i coure. Aquests nòduls atenyen generalment uns 3-4 cm de diàmetre, i en secció hom hi troba formacions concèntriques concrecionades; segons el 14C, l’edat dels nòduls és superior als 30 000 anys. En general encatifen els grans fons marins, on han estat trobades diverses capes nodulíferes superposades, separades per les argiles dels grans fons, la qual cosa fa pensar que es tracta d’un fenomen periòdic.
m
Geologia