La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió (aire, aigua i glaç) acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons. Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics. Les conques de sedimentació per excel·lència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables. En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents: els sediments deguts a l’acció de la gravetat (esbaldregalls), en els quals no intervé l’aigua —en altres sediments el transport és obra de la gravetat, però amb la intervenció de l’aigua, que l’afavoreix (esllavissament)—; els sediments deguts al transport del glaç, que en algunes zones (les polars) arriben a la mar i, per tant, passen a formar part dels sediments marins; els materials transportats pel vent (loess i sorres eòliques), característics de les zones àrides. Entre els més importants hi ha els dipòsits deguts a l’acció fluvial, els quals es van formant al llarg del curs del riu (terrasses fluvials). Finalment hi ha els sediments detrítics lacustres i els sediments biològics o químics. Entre aquests últims cal destacar els produïts per les precipitacions salines en les conques endorreiques. A l’ambient marí hom distingeix dos grans tipus: els dipòsits litorals o nerítics, situats sobretot a la plataforma continental, i els dipòsits marins (sediment 2 2).
f
Geologia