En les societats agràries les acaballes de la sega (acaballes) eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat. El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida. Sacrificis d’animals (boc), ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent. Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari. Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor. La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial: era considerada l’esperit del gra, la mare. Era portada ritualment al graner (on hom celebrava l’àpat festiu) i hi romania en un lloc especial fins al batre, que en deslliurava l’esperit perquè tornés a la terra. En aquestes celebracions tenen origen les festes jueves i cristianes de la Pentecosta i de les témpores.
f
Agronomia
Etnografia