Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins. Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà (200 ha), dedicats a oliveres i garrofers. Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes. Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig (hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions) per la proximitat de València i de Sagunt. La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a estabilitzar-se. El poble (137 h agl [2006], segardins; 265 m alt.) és a la capçalera del barranc de les Fonts. El castell de Segart, que encara es conserva, és d’origen islàmic. Hi ha un notable calvari prop de la població. Fou lloc de moriscs (40 focs el 1609) de la fillola de Sogorb. La carta de poblament després de l’expulsió és del 1611. Eclesiàsticament depèn des del 1535 d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins el 1846.