Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2
. La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia. El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer. Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el pagament de la taxa del correu havia estat efectuat pel remitent. Fins llavors el servei de correu era abonat pel destinatari, el qual, en rebre la carta, podia refusar-la i, naturalment, no atendre el seu pagament. Aquest sistema facilitava el frau, car un conveni preestablert entre el remitent i el destinatari (una determinada ordenació de les dades personals de l’un o de l’altre, qualsevol signe escrit a l’exterior del sobre, etc) permetia de conèixer el missatge sense necessitat d’obrir la carta i, per tant, d’acceptar-la. L’inconvenient més gran del sistema del bitllet o butlleta era que l’expedidor havia d’efectuar el pagament del servei a l’oficina postal. Malgrat això, fins el 1819 no s’intensificà a tot el món la recerca d’un sistema que d’una banda facilités el pagament i d’una altra permetés la unificació de tarifes en funció només del pes. Alhora foren emprats sobres i fins papers de carta que ja comportaven el pagament de la taxa de correu i eren proveïts d’una marca gravada o impresa que evidenciava aquesta circumstància. El segell de correus tal com és conegut actualment és degut als assaigs que entre el 1834 i el 1838 efectuà el britànic James Chalmer, i la seva utilització s’inicià a la Gran Bretanya el 1840, gràcies a la iniciativa de Rowland Hill i a la seva tossuderia a defensar-la.
m
Transports
Numismàtica i sigil·lografia
Segells
© Corel