segelladora

f
adj
Tecnologia

Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.

Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repel·leixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les. Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona. Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció: muntatge de vidres, estanquització de les juntures entre l’obra i els tancaments de fusta o metàl·lics, muntatge de piques i sanitaris, etc.