Segòbriga

Ciutat celtibèrica, després romana, seu episcopal a l’època visigòtica, l’emplaçament de la qual correspon probablement a les ruïnes, en curs d’excavació, de Cabezo de Griego, prop d’Uclés (Castella-la Manxa), bé que no és cosa del tot aclarida.

El bisbat de Segòbriga, inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s. VII, al s. XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb (Alt Palància). Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí (1176), sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb.