Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes. Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions: la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical. Les ponències foren publicades en 1966-67. Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969), filial de l’Institut d’Estudis Catalans.