Segon Congrés Universitari Català

Assemblea de professors i alumnes de totes les facultats universitàries i representants d’entitats escolars i culturals celebrada a Barcelona del 7 al 14 d’abril de 1918 a la casa de la ciutat, per la prohibició de l’autoritat militar de celebrar-la a la universitat.

L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer. Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional. Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat. Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma (1919), signat per 26 catedràtics.