La causa n’ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d’entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe. Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l’aparició de les segones noces com a resultat de l’increment del nombre de divorcis, l’augment de formes alternatives de convivència (cohabitació), l’augment de naixements fora del matrimoni, etc. A l’Europa mediterrània, en general, aquests canvis s’han produït amb un parell de dècades de retard, i no tots es manifesten amb la mateixa intensitat que a la resta d’Europa, però no deixen de notar-se. És significatiu que a Catalunya, concretament, el 6,34% dels matrimonis contrets l’any 1981 acabaren en separació i el 8,39% en divorci, percentatges que augmentaren fins al 23,72% i el 18,07% respectivament el 1991.
f
Sociologia
Demografia