Aquestes precaucions inclouen mesures per a assegurar que només les persones autoritzades accedeixen al sistema informàtic o a les dades (protecció de dades), i l’execució de processos regulars per a generar còpies de seguretat de les dades. Per a mantenir la seguretat de les dades s’usen diverses tècniques de verificació i validació: el xifratge, que converteix les dades en un format sense sentit per als usuaris no autoritzats, ja que no disposen de la informació necessària per a la descodificació; la definició de privilegis d’accés segons els usuaris i l’ús de claus de pas, que dificulten als usuaris no autoritzats l’entrada al sistema i al programari; la duplicació periòdica dels fitxers mestres, que en crear generacions de fitxers, minimitza la pèrdua en cas de destrucció de les dades, les quals es poden recuperar (parcialment) de la còpia intacta més recent; l’ús de dades de control (com els coneguts dígits de control dels comptes bancaris), que permet detectar quan s’han malmès les dades i fins i tot, en alguns casos, quin ha estat l’error produït.
f
Electrònica i informàtica