selaginel·làcies

f
pl
Botànica

Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.

Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors. Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un. Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginel·la, la majoria pròpies de les zones càlides.