Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana; hi destaquen la penya de Sella (1 107; 1 169 m alt.), els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer. Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella. Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha. Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals. Les 414 ha de regadiu (hortalisses i cítrics) es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera. Més de la meitat de les parcel·les no arriben a 1 ha. Després d’un màxim de població el 1900, la decadència demogràfica, a causa de l’emigració, ha estat constant. La vila (557 h agl [2006], sellardos ; 419 m alt.) és al peu de la penya del seu nom, a la capçalera del riu, sota un turó on s’aixecava el castell de Sella , a l’indret del qual es bastí el santuari de Santa Bàrbara. L’església parroquial és dedicada a santa Anna; havia estat sufragània de Finestrat, fins que el 1574 fou erigida en parròquia. Fortalesa d’origen islàmic, fou lloc de moriscs (115 focs el 1609) de la fillola de Cocentaina; a l’expulsió (1609), fou repoblada a base de mallorquins. La jurisdicció fou dels Calataiud i dels comtes de Cirat (s. XVIII). El municipi comprèn, a més, les caseries de l'Alcàntera, de Tagarina, de l'Aguilar, d'Almussent i de la Real.
Sella
© Fototeca.cat