Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort. Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu —es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor— són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps.
Escriví també una rèplica al Pugio fidei, de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres llibres de decisions: Torat ha-Bayt, que abreujà en Torat ha Bayt ha-Qaṣer, sobre els preceptes rituals a guardar a casa, Mišmoret ha-Bayt i 'Abodat ha-Qodeš, sobre els preceptes de les festes. Posà la seva autoritat a l’excomunió dictada a Barcelona el 1305 contra els estudiosos de les ciències profanes abans de tenir 25 anys. Ramon Llull li endreçà un llibre de polèmica religiosa, en català, que sembla que s’ha perdut.