Selva de Mallorca

Xílvar (ant.)

Selva de Mallorca

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca, entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra: la del puig de Massanella. El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita (905 m alt.), al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra (600 m alt.), al NE, culminant a 1.088 m (serra de Darrere). Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar (de 900 m en avall) i pineda. Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen les pinedes i comencen els oliverars. Tota la serra, de materials mesozoics de plegament alpí, preferentment calcaris, presenta un aire eixut, que contrasta amb es Raiguer, de 300 a 150 m alt., on dominen els materials eocènics (margues), i que s’inicia amb un nivell aqüífer d’aigua absorbida per les calcàries de més amunt. Les fonts que se n’originen abasten la població i formen el torrent de Búger.

El 1982 la superfície útil era de 3.432 ha (el 71,2% del total) de les quals, 1.741 ha conreades. Predominen els fruiterars de secà amb 1.426 ha (ametllers, garrofers); els cereals ocupen 135 ha i l’olivera 85 ha. La ramaderia és integrada per 167 caps de bestiar boví, 369 d’oví, 155 de porquí. La terra és explotada en el 83,5% pels seus propietaris, el 9,9% ho és en règim d’arrendament i el 5,5% en el de parceria. L’economia de Selva és agrària només en part. L’extracció dels lignits terciaris li ha afegit característiques mineres (carbó). Darrerament Selva ha esdevingut etapa turística obligada en la ruta entre Inca i Lluc, servida per una carretera de muntanya, amb panorames espectaculars (salt de la Bella Dona), que enllaça amb la carretera de Tramuntana, de Pollença a Andratx.

La població, concentrada en quatre nuclis, passà de 2.355 h l’any 1.733 a 4.529 el 1860 i a 5.298 el 1920. El 1930, tot i haver-se’n separat Mancor, arribà a 4.056 h. La minva posterior s’ha degut a la doble mecanització agrària i minera, no compensada per nous llocs de treball. El 1986 tenia 3.007 h.

La vila (1.489 h agl i 123 h diss [1981], selvatgins; 230 m alt.) controla l’encreuament de la ruta de Tramuntana i la des Raiguer (Binissalem-Campanet) que voreja la serra. La parròquia de Sant Llorenç fou fundada per Innocenci IV el 1248; el primer edifici fou substituït a partir del 1300 per un de nou, gòtic, amb campanar d’espadanya. Fou ampliada a partir del 1600 (el campanar quadrat és del 1742); sofrí un greu incendi el 1855, després del qual fou restaurada i encara ampliada. La vila és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig. El lloc, d’origen islàmic (Xílvar), fou erigit en vila per Jaume II de Mallorca el 1300. Fins el 1925 en depengué Mancor. El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona.