El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular. La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina (Terciari) que l’enfonsà en la seva part mitjana (plana d’Alsàcia). El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE. Forma un veritable horst, bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals (esglaons), i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E. Cap a l’W van les aigües afluents del Rin; cap a l’E, per contra, les aigües afluents del Danubi i el Neckar. En resulta, per tant, una dissimetria evident. Culmina en el Feldberg (1.493 m), a la regió SW.
La Selva Negra presenta en general formes bastant aplanades, tallades, però, pels cursos d’aigua que s’hi enfonsen amb diferents nivells d’erosió. Hi predomina un clima continental de muntanya, amb hiverns força freds. Hi ha vegetació de fageda i d’avetosa (avet i pícea). Prats. Economia agropecuària. Industrialització des del segle XVIII (tèxtils, vidre, paper, fusta, rellotgeria). Té importància turística.