Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa. En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme. És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar (‘Carta de l’admonició’) i del Séfer ha-Měbaqqéš (‘Llibre de l’investigador’) a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī.