semàfor

m
Transports

Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.

En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors: el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar; l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal. Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants. Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos llums: el superior, vermell —amb la silueta d’un vianant aturat—, i l’inferior, verd —amb la silueta d’un vianant caminant—. El pas de vermell a verd és fet sense cap indicació prèvia, mentre que el de verd a vermell passa pel llum groc o ataronjat en els de tres llums o per la successiva encesa i apagada intermitent del verd, tant en els uns com en els altres. En alguns casos, els autobusos i els tramvies tenen semàfors particulars, especialment quan han de creuar les altres vies del mateix carrer o carreterra, que solen consistir en dos discs circulars, l’un damunt l’altre, pintats de negre, llevat d’una franja que en encendre's és blanca o groga, horitzontal en l’un, per a impedir el pas, i vertical o inclinada en l’altre, per a permetre'l.