semasiologia

f
Lingüística i sociolingüística

Part o aspecte de la semàntica que estudia els significants o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significats, en oposició a l’onomasiologia, que tracta dels significants o denominacions que es poden atribuir als conceptes o significats.

En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon. El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte. Antigament, fins a M.Bréal (final del s XIX), semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica.