Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxim tancament i un altre de màxima obertura, que correspon ja a la vocal que forma el nucli del diftong sil·làbic; per exemple, [w] a quatre [kwátrə]. Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és segon membre d’un diftong, o sigui semivocal; per exemple, [u] a caure [káurə].
f
Fonètica i fonologia