El terme fou creat pels deixebles de D.Báñez per designar el molinisme). Comprèn sobretot, bé que no pas d’una manera exclusiva, al pensament de Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàl·lia. Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat (pius credulitatis affectus) i, doncs, de la salvació. Idees considerades reminiscència del pelagianisme, foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja (529), on fou proclamada la necessària sobrenaturalitat total de la justificació, fins i tot la dels actes que hi disposen.
m
Cristianisme