sèmnon

| sèmnona

f

m

adj

Història

Dit de l’individu d’un poble germànic del grup sueu, que habitava originàriament la regió alemanya de Brandenburg, entre l’Elba i l’Oder.

Els sèmnons foren sotmesos pels eslaus al s VI aC. Segons els cronistes, tenien un gran santuari en el qual oferien sacrificis humans.