senatconsult vel·leià

m

Dret català

Dret romà

Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.

Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona. Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier, on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit. Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català.