senescal

m
Història

A la cort comtal, i després reial, barcelonina, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial, potser en competència amb el vescomte.

El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I (1035-39). Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal. Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom: fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal, almenys des del 1072. El darrer Montcada senescal fou Guillem II, senyor de la baronia de Fraga (mort vers el 1328). Després la senescalia fou exercida per l’infant Pere, comte d’Empúries. Sembla que entre el 1112 i el 1132, en temps del distanciament dels Montcada respecte als comtes de Barcelona, detingué la senescalia Berenguer Bernat de Queralt. Al s XIV el càrrec de gran senescal de Catalunya fou substituït, en l’aspecte de govern, pel de majordom, i en les seves atribucions militars, extingit el 1358 i substituït pel de conestable, creat el 1369 per Pere III de Catalunya-Aragó a favor del seu fill. Honoríficament, però, els Montcada continuaren detenint el títol de senescals. A partir del 1112 havia aparegut a la cúria catalana la forma llatina dapifer com a sinònim de senescal.