Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda. Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi. Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia, cavaller, comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d’Almeria (1309), en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. Guillem serví l’infant Alfons i tingué, vitalícia, la jurisdicció de Palau-sator. Fou conseller d’Alfons III. Amb els seus germans Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Bernat II lluità per Frederic II de Sicília a Calàbria i morí el 1331. Guillem fou succeït probablement pel seu germà Ramon I, que també fou conseller reial, i heretà, a més, les possessions sardes de Bernat II i les vengué després a Joan d’Arborea. Fou senyor de Terranova, que els genovesos li destruïren. La tingué per meitat amb la seva promesa Saurina d’Anglesola, amb la qual no sembla que es casés, i acabà venent la seva part al mateix Joan (1346). El rei Pere III li vengué la jurisdicció criminal i el domini alodial de Palau-sator (1344). Fou un dels caps militars de la frontera empordanesa durant la guerra contra el rei de Mallorca i morí el 1349. El seu fill Bernat (III) Senesterra de Santaeugènia i de Caramany fou pare de Ponç Senesterra de Santaeugènia, coper de la reina Sibil·la, que morí vers 1383-90. Un altre fill de Bernat (III) fou Bernat (IV) Senesterra de Santaeugènia i de Raset, senyor de Monells, Ullastret i Sant Iscle. La seva mare, Gueraua de Raset, vengué el castell de Siurana a Lluís de Pontons (1419). Casat amb Francesca de Cruïlles i de Blanes, morí assassinat vers el 1434; de la seva mort fou acusat Pere de Vilagut. El seu fill i successor, Bernat (V) Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles (mort poc després del 1482), fou domèstic de la reina Maria, col·laborà en el setge de Girona i en el reforçament dels passos pirinencs (1462). Però més tard es passà a la banda de Joan II. Li succeí el seu fill gran Bernat VI Senesterra de Santaeugènia i de Margarit (mort vers el 1484), que no deixà fills de la seva muller Elionor de Barutell, per la qual cosa li succeí el seu germà, Francesc I Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, que recuperà les possessions i reclamà també Siurana. Fill gran d’ell fou Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, casat amb Maciana de Josa, el fill dels quals, Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa (mort el 1591), fou governador del Rosselló i excomunicat pel bisbe d’Elna el 1577. Li succeí la seva filla gran, Maciana Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza, que es casà amb Francesc de Vilarig, i a aquesta família passà la baronia de Siurana. El cognom Senesterra fou conservat al Rosselló dins la línia formada per l’altre fill de Francesc I, dit Francesc Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, i s’extingí amb la seva rebesneta Maria Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs, baronessa de Sornià, casada (1708) amb el seu cosí germà Àngel Carles de Casteràs.