Només se'n sap que s’apropià el cor de sant Vicenç màrtir, portat de València el 855 per Audald, monjo de Conques i després de Castres, i que l’hagué de restituir, a causa de l’interès que hi posà el comte Salomó de Cerdanya, el 863/864. L’autoritat del bisbe es trobava aleshores a mercè del califa de Còrdova a través del valí de Saragossa. Al seu temps consta que l’església de Santa Maria era la principal de la ciutat.